L’evolució en la vida en parella requereix d’una constant adaptació als canvis produïts pel procés mateix de la relació, que passa habitualment per les fases de l’enamorament, la convivència i el cuidat mutu. No es tracta de fases que succeeixin necessàriament en aquest ordre, ni tampoc consecutivament, ja que sovint es superposen: l’atracció que perdura amb el pas del temps; l’augment o decreixement del grau d’intimitat, interès, comunicació, exclusivitat, simpatia i admiració que senten un per l’altre; o la capacitat d’atenció, cuidat, tendresa, comprensió i compromís que són capaços d’assumir i mostrar-se mútuament al llarg del temps.
Aquestes diferents dimensions, que Manuel Villegas i Pilar Mallor anomenen Eros, Philia i Ágaphe, poden coexistir al llarg del temps. Com quan l’amistat i el cuidat s’erotitzen, la passió aproxima les ànimes i no tan sols els cossos, o la tendresa i el cuidat atien la flama de la sexualitat més enllà de la genitalitat.
Tanmateix, fruit de la seva evolució constant, poden aparèixer crisis que es vinculen a un dèficit o desacoplament en aquest cicle relacional. Vegem algunes d’aquestes crisis:
-Falta de desig sexual (inapetència o inhibició)
-Desenamorament i/o enamorament d’una tercera persona. Infidelitats. Cerca contínua d’Eros.
-Canvi en la orientació sexual (homosexualitat)
-Falta de compromís
-Falta de comunicació
-Fracàs del projecte comú
-Allunyament de la parella a causa de la feina
Vegeu altres crisis de la parella.
Basat en l’article Consideraciones sobre la terapia de pareja: a propósito de un caso, de Manuel Villegas i Pilar Mallor. 2010. Revista de Psicoterapia, n.81
