Xerrada a l’EMAID sobre Realitat Virtual en Psicologia


emaidAquest dimarts 18 d’octubre érem a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova (EMAID). Hi van anar per fer una xerrada adreçada a alumnes del 2on curs formatiu de grau superior de disseny de videojocs i entorns virtuals, sobre les possibilitats de la realitat virtual aplicada a la psicoteràpia. Us deixem alguns fragments de la xerrada, amb enllaços per si voleu indagar més sobre el tema:

Quan vam iniciar a Simbòlics la teràpia amb realitat virtual?

Va ser aquest estiu de 2016. Prèviament ja coneixíem l’existència de teràpia amb realitat virtual, potser fa deu anys que existeix. Però no era econòmica, degut sobretot al cost dels aparells i a la dificultat per generar entorns virtuals, que tampoc eren de gran qualitat. Era una realitat virtual poc creïble, insuficient per simular situacions temudes per als pacients.

A l’estiu de 2016 vam conèixer PSIOUS, una empresa molt jove que es dedica exclusivament a oferir entorns virtuals per a ús psicoterapèutic. El que ens va ensenyar PSIOUS era molt diferent del que havíem vist. Es tractava d’una eina assequible econòmicament i oferia uns entorns virtuals on la sensació de realisme era prou convincent.

Aquí voldríem puntualitzar que PSIOUS no és la única empresa que es dedica a aquest camp. En el següent enllaç es llisten 11 empreses a l’Estat espanyol que ofereixen actualment realitat virtual per a l’àmbit de la Salud Mental. És un mercat en clara expansió, sobretot des de 2016.

Com s’utilitza la realitat virtual en psicoteràpia?

Bàsicament de dues formes: com a mitjà d’exposició a situacions temudes i com a guia per a tècniques de relaxació o mindfulness. Anem a pams:

Exposició a situacions temudes: en aquest tipus d’entorns, la persona és exposada de forma més o menys progressiva a situacions que li provoquen por o ansietat, i el que s’espera és que aquesta exposició causi habituació, és a dir, que la persona vagi reduint els nivells de por i ansietat. Reducció en entorns virtuals, que després es trasllada a entorns reals, que és del que es tracta. Aquesta tècnica terapèutica de tipus cognitiu-conductual no és pas nova, tot el contrari, és un clàssic. Ara bé, la realitat virtual permet dur-la a terme amb més possibilitats d’èxit, ja que des de la mateixa consulta del terapeuta el pacient pot reviure els seus temors en una situació simulada, de màxim control.

Com a exemple, posem un vídeo molt breu on podeu visualitzar un entorn concret, el de claustrofòbia en una prova de Ressonància Magnètica.
Guia per a relaxació i mindfulness: aquí el criteri és molt diferent. L’entorn virtual no intenta generar por o ansietat, ni tan sols pretén simular un entorn real. En aquesta ocasió és una guia per a ajudar a la persona a aprendre tècniques per relaxar-se o guiar l’atenció.

xerrada realitat virtualSi us sembla bé, preparem les ulleres i les anem passant per la classe. Provarem diferents entorns, ens aneu dient.

Algunes limitacions de la realitat virtual en psicoteràpia:

Volíem comentar també algunes limitacions que creiem que de moment són presents, i que val la pena de conèixer.
• La psicoteràpia no es limita a tècniques conductuals d’exposició o a tècniques de relaxació o atenció guiada. Potser hi ha algunes corrents en psicologia que sí que es cenyeixen a aquests àmbits, però aquest no és el nostre cas. Per nosaltres el símptoma (una por, una ansietat en una situació concreta) no es pot entendre sense comprendre tot el context del pacient, la seva vida, què suposa per ell o ella allò que li està passant, el significat que ell i el seu entorn li atribueix, quan i per què se li va generar, etc. A nosaltres ens interessa la globalitat de la persona, no tan sols el símptoma concret. Per això, de moment la realitat virtual per a nosaltres és una eina més en un context molt més ampli que de moment requereix un entorn ben real per ser tractat.

• El realisme de la realitat virtual segueix sent limitat, la qualitat dels gràfics, el posicionament a l’hora d’escoltar el so, els moviments del cos. També s’ha de tenir present que PSIOUS ha optimitzat molt aquests entorns per adequar-los als aparells que s’utilitzen, que són relativament econòmics i per tant senzills (un mòbil Samsung S6 i un portàtil amb processador I3). Altres empreses (vegeu el llistat de l’enllaç anterior) estan oferint entorns molt més potents, però llavors el seu preu puja, i això acaba repercutint en les tarifes als pacients.

• Una tercera cosa que volíem comentar és que hi ha poca cosa per nens i gent gran. Aquests entorns que s’utilitzen actualment estan pensats per un públic adolescent o adult, però no per nens, i creiem que tampoc per a utilitzar en l’àmbit de la psicogerontologia.

Idees per desenvolupar

Ens ha explicat el Cèsar [professor] que heu de fer un projecte sobre realitat virtual. Us donem algunes idees que hem pensat que poden ser interessants. Ens hem centrat en població infantil. Penseu que el tema del realisme canvia, perquè els nens tenen molta capacitat per fantasiejar i fer anar la imaginació, fins i tot els avorreix tot allò que busca ser realista. També tenen menys capacitat de pensament abstracte, s’ha de buscar altres formes de comunicació més concretes i sovint a través d’analogies.

Relaxació muscular progressiva per nens: tècnica Koeppen. És complicat explicar als nens què és la tècnica de relaxació muscular progressiva. A través de la tècnica Koeppen es facilita aquest aprenentatge, i a més és divertit. Que sapiguem nosaltres, fins ara no existeix cap entorn virtual que hagi adaptat aquesta tècnica.
Mindfulness: llibre “Tranquils i Atents com una Granota”. Està escrit per una terapeuta holandesa, dirigit a nens d’entre 5 i 12 anys, també hi ha la segona part per adolescents. Cultivar l’atenció plena, això és vital per a nens moguts, el que avui es coneix com TDAH. Aquest llibre pot donar idees de com generar entorns virtuals sobre mindfulness adaptats a nens i nenes d’aquestes edats.
Emocions: ara està molt estès fer dinàmiques o tallers a l’escola sobre emocions. També en psicoteràpia s’ensenya als nens com identificar les pròpies emocions i les dels altres, per promoure l’autoconeixement i l’empatia. Us deixem un enllaç que ens ha semblat interessant per agafar idees de cara a generar entorns virtuals: Activitats per Treballar Emocions.