Sobre la voluntat. Apunts


Què és la voluntat? Un concepte complex, que la filosofia i la psicologia miren de respondre.

La voluntat té tres moments: el desig, la reflexió i la decisió. El desig és previ a la voluntat, és el motor del nucli volitiu, la força que acciona la voluntat, però no és voluntat en sí mateixa. Quan hi ha desig i decisió, sense reflexió, parlem d’impulsivitat. Tampoc és voluntat pròpiament dita, estic pres per l’impuls:´”Veig un gelat, sento el desig per menjar-me’l, i no puc fer altra cosa que agafar-lo”.

gelatEn el procés educatiu, els pares i els educadors posen límits als desitjos del nen, l’ajuden a gestionar la impulsivitat. Aporten el component reflexiu, que media entre els desitjos del nen i les decisions que pren. En el cas del gelat, diuen la mare i el pare: “No, ara no te’l mengis, que després no tindràs gana per dinar.” O bé: “Guarda’l, perquè si no per postres tots tindran un gelat menys tu“. O fins i tot: “No és bo per la salut, que engreixa i porta colesterol” (sens dubte, aquest no és l’argument més apropiat per a un infant, però sí que és vàlid per als adults, per convèncer-nos, convèncer el nen i la nena que duem dins).

Amb el temps, els nens interioritzen aquestes i altres reflexions, se les fan seves, i en formulen de pròpies, fet que els permet passar de la impulsivitat a les accions reflexives, derivades d’una voluntat plena.

La voluntat és un concepte d’anada i de tornada. Parteix dels propis desitjos, ens connecta amb ells. Però a la vegada, la voluntat reflexiona sobre la realitat externa, les possibilitats de la seva satisfacció, o les conseqüències, els riscos. La voluntat sospesa el nostre potencial, però alhora en traça uns límits, que són condicionats. “Si faig això, em pot passar allò…estic disposat a assumir això que pot passar?”

En el cas del gelat, un pot decidir menjar-se’l impulsivament, pres pel desig, determinat per la impulsivitat. O bé pot tractar-se d’una acció voluntària, llançant-se al plaer del gelat, però assumint de forma madura que potser no es tindrà gana per dinar, o bé assumir els riscos del colesterol o del fet d’engreixar-se. Evidentment, també podem optar per renunciar al desig, en una acció igualment voluntària.

A la vida, les decisions que afrontem solen ser més complicades que menjar o no un gelat. Apareixen desigs contraposats, o desigs que no són egocentrats (deures morals, complaure persones del nostre entorn, cuidar-les), o també se’ns plantegen conseqüències difícils de calibrar, riscos imprevisibles… Situacions altament complexes on se’ns fa difícil prendre decisions. Algunes persones opten per fer una teràpia psicològica que els ajudi a clarificar les diferents opcions possibles. El camí a seguir és connectar primer de tot amb els propis desitjos, què voldríem d’entrada, sense judicis previs. En segon lloc, reflexionar al voltant de les seves conseqüències, materials, morals, interpersonals. En tercer lloc, PRENDRE DECISIONS al respecte, en majúscules. Decisions que seran més encertades o menys, però que ens pertanyeran, i de les quals n’assumirem la responsabilitat. Agafarem llavors el rumb a la nostra vida, si més no en tots aquells assumptes on realment puguem escollir.