Què n’espero de la relació de parella?


Relació de parellaTots sabem identificar, de forma intuïtiva, què és una relació de parella i què no ho és. Dos amics, per exemple, no són una parella, i tampoc ho són dos companys de pis, que viuen junts perquè compateixen un mateix habitatge de forma temporal. Tampoc considerem parella dues persones que tan sols mantenen una relació estrictament sexual. Ara bé, quan es tracta de concretar més, de definir les característiques concretes que converteixen en parella una relació, llavors hem de frenar. No ho sabem del cert, o no coincidim a l’hora de fer-ho. Moltes parelles fracassen precisament perquè els seus membres tenen idees o expectatives diferents respecte del que és o ha de ser la seva relació.

Tradicionalment, la parella s’havia formalitzat en el matrimoni. Una institució regulada legalment, que establia uns límits i definia tota una sèrie de drets i deures dins la relació. El que s’hi posava sabia d’antuvi en què consistia, quins eren els riscos que afrontava, i quines oportunitats li oferia aquell compromís. Avui en dia, però, la parella ha sobrepassat el marc que establia el matrimoni, l’ha desbordat. I se’ns fa molt complicat definir quan i on comença aquesta relació de parella, què implica exactament per a cadascun dels membres, què se’n pot esperar del conjunt.

La parella és ara sobretot una co-construcció. Una relació semi-estructurada que requereix construcció constant, adaptació a cada cas particular, a cada moment vital. És dinàmica i participativa, i això la converteix en inestable. Si el matrimoni tradicional se sostenia en un exoesquelet social i legal, rígid, que el contenia i li proporcionava estabilitat, la parella d’avui el que cerca és un esquelet intern, una columna vertebral que li doni sentit i la sostingui, més que no pas la contingui.

Per aquests motius, la relació de parella és sobretot una relació particular, que pren formes molt diferents, depenent de cada cas i cada moment de les nostres vides. En general, podem estar d’acord que una parella no són dos amics, ni tampoc dos amants. Són més que això. Tampoc es limiten a ser tan sols companys de pis, o a ser exclusivament els pares dels seus fills, si en tenen. En aquest sentit, si bé el matrimoni tradicional anava destinat a la procreació, la parella d’avui, casada o ajuntada, és lliure d’acomplir aquesta funció. Tampoc fa parella contraure una hipoteca junts, per suposat, ni compartir les finances d’una llar. La parella conté alguns d’aquests ingredients anteriors, o tots ells, degudament combinats i convenientment estructurats.

Ara bé, què és el que volem o esperem nosaltres de la nostra pròpia relació? La parella, hem vist, és una relació de relacions: amants, amics, companys, familiars, socis… Unes relacions que es combinen i s’estructuren, segons cada parella concreta, i cada moment particular. Però res ve definit prèviament. Es va creant entre dos, es negocia, es consensua. I és una tasca permanent, sempre dinàmica.

En aquest post aportem una eina útil per ajudar en aquesta tasca de definició constant, que la parella d’avui no pot i no hauria de defugir en cap moment. Es tracta d’un esquema on es desglossen cinc dimensions de la relació, que la desgranen i permeten pensar-la detingudament, de forma més ordenada i sistemàtica.

La parella és una relació de relacions

La relació de parella és un conjunt de possibilitats interactives entre dos. És una relació de relacions, podríem dir, que aquí aglutinem en aquestes categories: amants, amics, companys, socis, i familiars. Cinc conceptes que permeten descriure les diferents dimensions d’una relació de parella, a vegades de forma complementària, a vegades entrant en contradicció.

Anem a descriure tot seguit cadascun dels àmbits:

  • Amants. Relació d’Eros. Amor Passional. Desig sexual.
    1. Demostracions d’afecte, carícies, petons…
    2. Relacions sexuals en general: qualitat i quantitat
    3. Fidelitat: els límits de l’Eros
    4. Romanticisme: detalls, moments especials, poesia en la relació
    5. Intimitat corporal i emocional
  • Amics. La parella com a relació d’amistat.
    1. Activitats en el temps d’oci
    2. Amistats pròpies o compartides
    3. Valors
    4. Aficions i interessos
    5. Sentit de l’humor
    6. Amor, afecte, estimació (etimològicament “amic” deriva de llatí amare).
    7. Cuidat
    8. Comprensió i interès mutu
    9. Compromís en la relació d’amistat
    10. Sentiment d’admiració i respecte
  • Companys. Normes de convivència a la llar. No implica un vincle afectiu.
    1. Intendència
    2. Criteris d’ordre i netedat de la casa
    3. Horaris
    4. Coordinació i responsabilitat en les diferents tasques
    5. Hàbits personals
  • Socis. Les implicacions econòmiques de la parella. No implica un vincle afectiu. Estratègia empresarial: visió, missió i filosofia.
    1. Despeses diàries de la llar
    2. Decisions sobre hipoteca, reformes, treball
    3. Criteris propis o compartits en l’estalvi o la despesa
    4. Aportació econòmica de cadascun dels membres al conjunt
    5. Aportació o creació de patrimoni, herència
    6. Afrontament de dificultats econòmiques si n’hi ha
    7. Repartiment de responsabilitats de la gestió econòmica
  • Familiars. La parella com a motor creador d’un nucli familiar. Té tradicionalment unes finalitats reproductives i de cuidat dels fills, alhora que s’estableix un entramat relacional amb les famílies d’origen. Vincle paternofilial.
    1. Decisió sobre tenir o no tenir fills, i el moment de fer-ho
    2. Educació dels fills, dedicació i criteris
    3. Temps per jugar amb els fills
    4. Cuidat dels fills, i/o dels pares en situació de dependència
    5. Posar límits a fills i pares
    6. Relació amb les F.O.: visites, ajut, etc.

Cinc relacions de parella. I ara què?

Desgranar la parella en les seves diferents dimensions és útil per poder-la definir adequadament, i respondre a la pregunta de què cerquem d’una relació.

Moltes persones solteres es plantegen aquesta qüestió, sobretot si busquen activament una relació estable. La sensació de buidor, de soledat, pot ser ben present. Què espero trobar d’una vida en parella que no tinc ara? Quin és el meu ideal de relació? Què em donarà un vida en parella que no puc obtenir vivint sol o amb els pares?

La qüestió de la parella també és omnipresent en la ment de moltes persones que ja són en parella però estan insatisfetes, viuen en un conflicte diari, i es plantegen què els està fallant. Va tot malament, o tan sols coixeja una part de la relació? Parelles que conserven una forta amistat, es recolzen, s’admiren, comparteixen aficions, però que no saben conviure a la llar, organitzar el dia a dia, les compres, la neteja, les rutines quotidianes. Parelles que s’entenen la mar de bé quan es tracta de cuidar dels seus fills, però que en canvi no saben com mantenir viu el desig sexual, i veuen com se’ls dilueix mica en mica l’atmosfera romàntica que havien sabut crear en una època anterior. Aïllar el problema, en aquests casos, és el primer pas per poder resoldre’l.

També, quan la teràpia de parella es focalitza en el treball de la separació, es plantegen tot un seguit de dubtes i preocupacions. Ha anat tot tant malament, o només alguns aspectes de la relació? El divorci ha de suposar necessàriament el trencament total? Ens podem seguir relacionant d’alguna altra forma (com a amics, com a pares…)? Què perdré o perdrem inevitablement amb el divorci? Què buscaria repetir i què voldria canviar en una nova relació de parella?

Tot un seguit de preguntes bàsiques però de resposta complexa, i diferent per a cada cas i moment vital. L’esquema que hem proposat, que es basa en cinc àmbits de la relació de parella, ajuda a afrontar aquestes qüestions, i probablement a trobar-los una resposta.

 


3 thoughts on “Què n’espero de la relació de parella?

Comments are closed.