El naixement d’una mare


La psicologia perinatal és un camp desconegut entre la població general, però també entre els professionals de la psicologia. Potser perquè la maternitat forma part d’allò privat i se situa fora de l’àgora, o perquè està associada a la part animal i a la naturalesa.

La psicologia perinatal aborda la construcció de la díada mare-nadó. Aquesta construcció comença molt abans del part. Es basteix en diverses etapes, i molt sovint s’inicia amb el desig de ser mare. A partir d’aquí, tot un seguit de processos i canvis en el món intern se succeiran i emergirà el sentit d’una nova identitat, la de ser mare.

Temporalment comprèn la preconcepció, l’embaràs, el part, el post-part i la criança. Tot aquest recorregut pot ser entès com una crisi vital, que desendreçarà tot ordre previ, on hi haurà moments de dificultat, però també moments especialment significatius, que formaran part essencial de la història d’aquella persona.

psicologia perinatalDaniel N. Stern, en el seu llibre “El naixement d’una mare” (1999) en parla així:  …”a través del temps es donarà compte que tenir un nadó és un període privilegiat de la seva vida. Durant aquests primers anys, no només està adquirint la seva identitat materna, sinó que també té la oportunitat de tornar a pensar i a reinventar-se vostè com a persona. Existeixen poques oportunitats per què els adults facin això, però el ser mare n’és una; com enamorar-se.

Els psicòlegs es refereixen a  aquests grans coneixements de la vida com una crisi normal. Una crisi normal constitueix una desestructuració parcial de la seva forma habitual de ser i exigeix la reestructuració, sovint seguint trajectòries diferents. En aquest sentit, la maternitat inicial és potencialment una “crisi constructiva” que ofereix un espai i un temps en el que el canvi personal no es tan sols més fàcil de l’habitual, sinó inclús necessari. La maternitat inicial és un canvi crucial on es forgen noves identitats a partir d’algunes anteriors. Quant més pot veure i reflexionar sobre el que vostè està fent, pensant i sentint durant aquest període, més podrà influir en la direcció d’aquests canvis a llarg termini. (…)”

Així doncs, la psicologia perinatal intenta acompanyar i entendre aquest procés, i assistir en moments difícils tals com les dificultats per la concepció, les pors al part, dol per la pèrdua d’un nadó o dol perinatal, la construcció del vincle, o la depressió post-part.