Línia de vida. Què és i com fer-la


La línia de vida és un esquema o taula cronològica, on es disposen els moments més importants de la pròpia biografia, els esdeveniments vitals més rellevants: el naixement, l’escola, el naixement de germans, algun episodi traumàtic o també algun molt bon record, canvis d’escola, de feina, d’habitatge, el casament o casaments, els fills, les morts de persones estimades… No hi ha pautes concretes, cadascú valora la importància dels seus propis records, i és lliure de posar aquells que cregui que més van influir al llarg de la seva vida.

Tipus de línia de vida

linia vida La línia de vida pot adoptar diferents formats, ja sigui vertical o horitzontal, més esquemàtic o més descriptiu. A la imatge de la dreta podeu observar com a exemple la línia de vida de Theodore Roosevelt (president dels Estats Units), de tipus horitzontal i esquemàtica. Es faci com es faci, l’objectiu és reflectir la pròpia història de forma cronològica, per després generar, a partir de les seves dades, una narració on els esdeveniments vitals que conté adquireixin un context personal, i adoptin per tant tot el seu significat.

Donat que no hi ha un únic format, és recomanable deixar que la creativitat aflori, i es deixi empremta personal. Algunes persones es decantaran per assenyalar aquelles dates que per a elles han tingut un significat especial, o bé creuen que es relacionen amb la problemàtica actual. Altres, en canvi, seran més exhaustives, o sistemàtiques, i confeccionaran una línia de vida on apareixeran tots els anys, encara que en alguns d’ells no hi hagi res a destacar. També poden aparèixer llacunes o incongruències al llarg de la cronologia, que poden amagar precisament fets o experiències rellevants.

Utilitats de la línia de vida

La línia de vida és un instrument molt emprat en psicoteràpia. La seva elaboració sol ser una tasca per fer a casa, entre una sessió i la següent. És interessant que la persona que es confronta amb la tasca autobiogràfica, indagui entre documents, o pregunti al seu entorn -pares, germans, parella- per aclarir dubtes o completar llacunes de memòria. En aquest sentit, la sola confecció de la línia de vida és un procés terapèutic, de gran utilitat com a base per a construir una narrativa pròpia, i reforçar la identitat.

En teràpia infantil, la tasca d’elaborar la línia de vida requerirà la col·laboració directa de pares i terapeuta. En teràpia de parella, la línia de vida es centra en la història de la parella, i té el seu moment d’inici òbviament en el començament de la relació. En aquest cas, és interessant la realització conjunta dels dos membres de la parella.

Com interpretar la línia de vida?

Per interpretar una línia de vida ens hem de fixar principalment en quatre elements a tenir en compte (segons Villegas, 2013):

  1. Esdeveniments vitals: naixement, mort de persones estimades, matrimoni
  2. Esdeveniments significatius: fites importants, encara que no vitals, com canvi d’habitatge, estudis, viatge
  3. Moments d’inflexió: crisis de més o menys intensitat que s’assumeixen i s’elaboren. La persona sol remuntar i fins i tot en pot sortir enfortida. Percepció de continuïtat.
  4. Moments de tall: es tracta de punts d’inflexió que suposen un fort contrast entre l’abans i el després. Es produeix una percepció de ruptura, de difícil elaboració: accident, catàstrofe, experiència traumàtica.

La tasca de la línia de vida d’entrada sembla senzilla, tècnicament ho és. Tanmateix, moltes persones mai s’han detingut a pensar en la seva pròpia vida, sinó que s’han limitat a viure-la o patir els seus diferents esdeveniments, sense intentar trobar-los una seqüència ni un significat coherent. En aquests casos poden aparèixer dificultats per a recordar, o ordenar cronològicament les diferents experiències vitals. Dificultats també per donar a tota aquesta informació una narració o relat que doni sentit de continuïtat, coherència, que atorgui significat al nostre passat i present. I en el cas concret del procés terapèutic, que ens proporcioni un context on construir el significat de la problemàtica que s’està tractant.

 

Referències bibliogràfiques:

Villegas, M. (2013). Prometeo en el Divan. Psicoterapia el desarrollo moral. Barcelona: Herder.