La intel·ligència que ve


El concepte d’intel·ligència és controvertit a l’àmbit de la Psicologia. Es discuteix. Es redefineix. I no s’acaba d’arribar a un acord. Tradicionalment, s’ha entès la Intel·ligència com una capacitat innata, molt influïda genèticament. Aquest tipus d’intel·ligència és la que mesuren els tests d’intel·ligència més coneguts i administrats arreu del món: WAIS, WISC, WIPSI. Cadascun d’aquests tests està adaptat a una franja d’edat.

De la intel·ligència a les intel·ligències

No obstant, aquest concepte estàtic d’intel·ligència ha anat donant pas a altres concepcions, de manera que ja no es pot parlar d’un factor unitari, d’un bloc, d’una capacitat generalista, sinó més aviat d’una sèrie de capacitats que ajuden les persones a resoldre problemes complexos d’àmbits molt diferents. Aquesta capacitat, la intel·ligència, està molt influenciada per l’ambient.

Com diu molta gent, ja no es parla dIntel·ligènciese la intel·ligència, sinó de les intel·ligències, així en plural. En aquesta corrent s’inscriu el psicòleg Howard Gardner, amb la seva teoria de les Intel·ligències Múltiples.

El model de Gardner proposa que la intel·ligència és una capacitat que es pot desenvolupar, i que ajuda a resoldre problemes i a elaborar productes valuosos per una o més cultures.

Així doncs, ell contempla molts tipus diferents d’Intel·ligències: la Intel·ligència Musical, la Intel·ligència Lingüística, la Intel·ligència Lògico-Matemàtica, la Intel·ligència Espacial, la Intel·ligència corporal-cinestèsica, la Intel·ligència Interpersonal, la Intel·ligència Intrapersonal, i la Intel·ligència Naturalista.

Per cert, Goleman, l’autor del best-seller Intel·ligència Emocional, aquest terme tant i tant popular arreu del món, es va basar en aquesta concepció de Gardner per elaborar la seva teoria: La Intel·ligència Emocional vindria a ser una manera d’englobar les Intel·ligències Intrapersonal i Interpersonal de Gardner.

Els fills són més intel·ligents que els seus pares?

Una altra controvèrsia que afecta al concepte d’Intel·ligència és el que es coneix com a Efecte Flynn: a mesura que passa el temps, les noves generacions són cada vegada més intel·ligents. És això cert? Els fills són més intel·ligents que els seus pares?

James R. Flynn va comparar les puntuacions de QI de persones d’una trentena de països al llarg de quaranta anys, i va concloure que aquestes puntuacions augmentaven gradualment a raó de 0.30 punts per any. O 3 punts per dècada. O uns 15 punts cada 50 anys, si fa no fa.

O sigui, que una persona que en el moment actual tingui una puntuació de 100 (normal segons la classificació tradicional) , equivaldria, en termes de QI a una que obtingui una puntuació de 115 a l’any 2064 (Intel·ligència superior segons la classificació tradicional), o a una que hauria obtingut una puntuació de QI de 85 a 1964 (Baixa lucidesa, segons la classificació tradicional)…

S’han suggerit diverses hipòtesis per explicar aquest fenomen. Totes elles fan referència a la influencia de l’ambient per determinar els resultats als tests d’intel·ligència: amb la Revolució Industrial, les famílies van començar a tenir menys fills, i per tant podien dedicar més a ells, l’alimentació va millorar notablement, l’educació universal es va anar generalitzant, almenys al primer món, i cada vegada més, calien raonaments abstractes.

Aquest efecte no s’havia detectat abans perquè els testos d’intel·ligència sempre s’havien anat adaptant per tal de que la mitjana de la població fos 100. O sigui, que a mesura que les noves fornades treien millors resultats, aquests tests s’anaven modificant i fent més complexos.

Tots aquests factors contribuirien a que responguem millor als reptes que plantegen aquests tipus de tests.

I què passarà a partir d’ara, amb la intel·ligència? Vivim una època de canvis profunds, en l’educació, en l’economia, en la tecnologia, en la comunicació i les relacions socials… I comencen a prendre rellevància conceptes com Intel·ligència Col•lectiva o Intel·ligència Distribuïda. En parlarem més endavant!