Joc simbòlic: el racó i les joguines


Parlem de joc simbòlic com a oposició o superació del joc literal. És a dir, és aquella activitat lúdica on el nen -o fins i tot l’adult- imita, representa, assaja, projecta, fantasieja, etc, a través de joguines o conductes de joc. En aquest post parlarem exclusivament del joc simbòlic infantil, deixant per una altra ocasió el joc simbòlic de l’adult, i més específicament aquell relacionat amb la sexualitat i la seva teràpia específica.

Com diferenciar el joc simbòlic del joc en general?

joc simbòlicEl joc és aquella activitat recreativa, de lleure, que ens agrada realitzar i en la que ens ho passem bé. Parlem de joc simbòlic per fer referència a l’ús o la predominància de símbols. És a dir, on els objectes que utilitzem tenen un significat afegit, on d’alguna forma es transformen per simbolitzar altres objectes que no estan presents. Objectes, però també conductes, quan el que es fa representa quelcom diferent, té significat afegit. És quan el real passa a ser imaginari, allò literal es converteix en fantasia. Per exemple, una raqueta de tennis pot servir per jugar a tennis -joc literal- o bé representar una raqueta de les que es posa als peus un explorador del pol nord enmig d’una tempesta de neu -fantasia, simbolisme-.

Com es pot intuir, no existeix una frontera nítida que delimiti el que és literal del que és simbòlic, sobretot quan considerem que els humans som éssers eminentement simbòlics. En l’exemple anterior, un podria jugar al tennis amb la raqueta en qüestió, però imaginant que ell es el seu ídol esportiu, un tenista famós, imitant el seu estilo de servei, les seves postures, etc. Així, doncs, una frontera difusa, la que separa la literalitat del simbolisme.

A quina edat comença el joc simbòlic?

Es considera que l’edat d’inici per al joc simbòlic és als dos anys, segons la maduresa de cada nen. Apareix quan aquest ha adquirit la capacitat simbòlica, és a dir, la capacitat de crear i manejar símbols, com a representants de la realitat. Sent el principal instrument simbòlic el mateix llenguatge.
En el joc simbòlic, el nen imita molt sovint la vida quotidiana dels adults, reprodueix els dibuixos animats o pel·lícules que veu, crea situacions o escenaris nous, fruit de la seva cada vegada més àmplia imaginació. O fins i tot projecta els seus conflictes interns, canalitzant tensions i desitjos, pors, que representa per entendre millor. Per exemple, quan el nen castiga a la seva nina perquè no vol menjar el plat de llegum, o per contra, quan adopta un rol més permissiu i li deixa menjar ja els postres.

Joc simbòlic i desenvolupament

La capacitat de simbolització comença durant el segon any de vida, i es desenvolupa al llarg de la infància, recolzada a través del llenguatge, que va fent-se més i més complex.
Una fita important en el joc simbòlic és el joc compartit. Primer amb la mare, més tard amb els demés nens. El llenguatge permet arribar a acords amb els altres nens amb qui es comparteix el joc. Aquesta col·laboració s’estableix gràcies a la implementació d’un objectiu compartit, i a l’acceptació d’unes regles de joc. Així, doncs, conforme el nen i la nena van creixent, el joc guanya complexitat, i passa de ser bàsicament individual a dur-se a terme en grup. Un joc simbòlic de grup que serà crucial per al procés de socialització.
Però no hem d’oblidar que el joc simbòlic és en primer lloc un joc, és a dir, serveix per passar-ho bé. Però a més a més d’aquest principi bàsic, aporta altres beneficis. Tot seguit parlarem de dos d’ells: com a vehicle d’aprenentatge i com a instrument de teràpia.

El joc simbòlic com a instrument d’aprenentatge

racó per a joc simbòlicA l’aula, almenys fins els sis anys, el joc simbòlic és probablement l’instrumento de aprenentatge més eficaç. I les escoles en són molt conscients.
Habitualment, s’organitza l’aula en racons, i en cada racó es disposen joguines adequades per a joc simbòlic. Es tracta d’espais temàtics, per exemple: una cuina de joc amb instruments típics per cuinar aliments; un racó de contes, que tenen mides i textures diferents, segons l’edat; un racó de perruqueria; un altre de cotxes, amb garatges, diferents models de cotxes, etc; un racó de música, amb instruments adaptats a cada edat…
Organitzar la classe en racons és una estratègia pedagògica que persegueix el desenvolupament dels diferents aprenentatges del nen en funció de les seves necessitats, i a la vegada permet la seva integració. S’organitzen petits grups que juguem simultàniament, supervisats això sí per mestres i pedagogs. Tot jugant van interactuant entre sí, imiten els adults, es posen en el seu lloc, i van co-construint les seves pròpies narracions simbòliques sobre la realitat social. Desenvolupen la imaginació, la creativitat, que negocien amb el seu petit grup, i acaben creant una narració compartida. S’expressen i intercanvien emocions, positives i negatives. Es crea lideratge, s’aprèn a prendre decisions personals i en grup. D’aquesta forma la intel·ligència emocional i la racional es van desenvolupant a través del joc.

El joc simbòlic com a instrument de teràpia

El joc simbòlic és essencial per al desenvolupament d’habilitats cognitives, lingüístiques, emocionals i socials en els nens. Per aquest motiu, és un instrument privilegiat per utilitzar quan sorgeixen dificultats a qualsevol d’aquests nivells, i desplegar així un bon enfocament terapèutic. El joc simbòlic amplifica las habilitats verbals per poder expressar pensaments, sentiments, reaccions i actituds amb més claredat en l’edat primerenca de la infància.

Molts terapeutes, doncs, utilitzem el joc a teràpia, el que es coneix com a teràpia de joc. És molt útil per a establir una bona aliança amb el nen, a partir del joc compartit entre el terapeuta i el petit pacient. Ajuda a aquest a expressar els seus sentiments, la seva vergonya, la seva frustració, la seva por, la seva angoixa, i ajuda el terapeuta a entendre’ls a través dels personatges del joc. El nen parla a través d’ells. I el terapeuta també. El joc apareix així com un espai protegit, on la realitat és expressada indirectament, amb menys censura y menys resistències. És un espai on crear o proposar alternatives, sense por a equivocar-se. Es creen histories i es construeixen narracions que apunten a allò real, al que el nen i la nena viuen en les seves vides reals, a casa o al col·legi, amb els pares, germans, companys. I tot això a través del joc simbòlic.

Perquè, fins a cert punt, el joc és per al nen el que el llenguatge és per a l’adult; i les joguines són per a ell el que les paraules són per a nosaltres. Per tant, quan el terapeuta juga, es posa al nivell del seu petit pacient. Parla el seu llenguatge, l’escolta, crea i posa significat al que va ocorrent, i li pregunta pel seu món interior a través dels personatges en joc.

Però no totes les joguines serveixen per a la teràpia, i cada una d’elles té el seu potencial particular. Hi ha joguines que representen la vida real, com ara les nines i els ninots, un maletí de metges, instruments de cuina, eines de fusteria… Altres joguines simbòliques serveixen per a l’expressió i la representació de l’agressivitat i la por, com ara soldadets, pistoles, espases de plàstic, serps, taurons, etc. Altres joguines van més orientades a l’expressió creativa i artística, com el fang, els llapis de colors, i material divers per dibuixar, pintar, emmotllar… A teràpia, és recomanable disposar de tot el ventall, ja que cada categoria de joguina permet plantejar-se diferents objectius en el treball terapèutic.