Els tres sentits de la vida


La pregunta sobre el sentit de la vida, de la vida en general o de la vida en concret, és un tema central i recurrent en psicoteràpia. Però com abordar-lo? Segons els psicòlegs Manuel Villegas i Pilar Mallor (seminari Diàlegs sobre temes existencials, Barcelona 2016), hi hauria tres plans diferents per tractar la qüestió del sentit: el sentit com a sensació, el sentit com a direcció, i el sentit com a significat. Anem tot seguit a descriure’ls.

El sentit com a sensació

sensorial Etimològicament, la paraula “sentit” procedeix dels “sentits”: vista, tacte, oïda, etc. És una concepció de sentit com a sensació corporal. Aquí també s’engloben les emocions, en la mesura que les sentim sensorialment.

Parlar de sentit de la vida, en aquests termes, ens situaria en un marc preferentment sensorial i emocional, en la mesura que la vida passa pels nostres sentits, o sigui, si ens sentim vius, si gaudim d’aquesta vida, o si la vida ha perdut el seu sentit perquè s’ha convertit en un sofriment dolorós constant. És una perspectiva molt vinculada al present, a l’ara i aquí.

El sentit com a direcció

Aquí ens referim a la vida com a destí: cap a on anem? A on ens dirigim? Quin és el nostre projecte vital? Parlem així de metes, d’objectius, d’horitzó, de propòsits.

direccioA vegades ens sentim desorientats, perduts: “no sé què fer amb la meva vida”, es pregunten algunes persones. Passa sovint a teràpia, quan el pacient ha aconseguit desprendre’s d’un projecte de vida que era tòxic, incongruent amb sí mateix, que l’atrapava en un malestar constant. “I ara què en faig de la meva vida?” Es pregunta aquest pacient. S’ha quedat sense projecte vital, observa el buit fit a fit. És l’angoixa existencial. Però davant seu té la llibertat, té la oportunitat de construir ara un nou projecte, dotar altra cop de direcció la seva vida.

Si el sentit com a sensació es referia sobretot al present, el sentit com a direcció posa la mirada al futur.

El sentit com a significat

En aquesta tercera perspectiva, el sentit es vincula a la capacitat d’interpretar la pròpia vida, de donar-li coherència, continuïtat. És el sentit del jo, la seva permanència en el temps: qui sóc jo? És la història personal, la construcció del seu relat.

En tota psicoteràpia es dedica esforç i temps a entendre determinats episodis de la nostra vida, sobretot traumàtics o sobtats, o llunyans en el temps i l’espai, per redefinir-los i poder-los integrar en un tot coherent. La línia de vida és una bona eina per utilitzar en aquests casos.

Així, doncs, la mirada des de la perspectiva del significat ja no és tan cap al present o al futur, és sobretot una mirada cap al passat o que parteix del passat.

Tres sentits de la vida, o tres mirades -complementàries- que busquen el seu sentit. Aquí s’han explicat de forma independent, tot i que en realitat es superposen i es presenten de forma combinada.