“El procés de convertir-se en persona autònoma”


Arran de la diada de Sant Jordi, hem volgut fer una menció al llibre “El proceso de convertir-se en persona autónoma”, escrit per Manuel Villegas, doctor en Psicologia i psicoterapeuta. És molt recent, acabat de sortir del forn editorial, i molt recomanable. Però enlloc d’enumerar el seguit de raons per les quals ens sembla tant recomanable, transcriurem les paraules del propi autor, que converteix el prefaci del llibre en un llistat de raons per les quals algunes persones no l’haurien de llegir:

“Set raons per no llegir aquest llibre:

  • Si ets dels que comparteixen la idea que les “malalties o trastorns mental” són totes malalties del cervell, no llegeixis aquest llibre; podria succeir que descobrissis darrera d’elles el patiment humà o dilemes i conflictes existencials sense resoldre.
  • Si busques en aquest escrit una autoajuda per sentir-te bé, o aconseguir en El proceso de convertirse en una persona autónoma (2)molt poc temps la felicitat, no llegeixis aquest llibre; podria ajudar-te a comprendre’t millor, i axò, potser. t’exigiria alguns canvis.
  • Si ets dels que imaginen que estan immersos en el cicle del samsara, purgant els errors d’una altra vida, o que esperen la propera reencarnació per introduir canvis en ella, no llegeixis aquest llibre; podries adonar-te que estas perdent la única oportunitat per viure de veritat.
  • Si ets dels que confien en la llei de l’atracció universal i que tot depèn màgicament del teu desig, no llegeixis aquest llibre; podries arribar a la conclusió que l’univers no decidirà per tu.
  • Si ets dels que opinen que els símptomes psicològics es deuen a neurones descontrolades que no fan bé la seva tasca i que el que s’ha de fer és regular-les amb pastilles, no llegeixis aquest llibre; podries adonar-te que estàs confonent efectes amb causes, i engreixant les arques de la indústria farmacèutica.
  • Si ets dels que pensen que això de la psico(pato)logia és un embolic terrible, una espècie de calaix de sastre, sense ordre ni concert, no llegeixis aquest llibre; podries trobar-li sentit o aclarir-te d’una vegada per totes, o almenys una part.”