Ejaculació precoç en parella


tractament ejaculació precoç vilafrancaL’ejaculació precoç és un trastorn sexual descrit com la falta de control del reflex ejaculatori durant la relació sexual. És un dels trastorns sexuals masculins amb més prevalença, i representa una de les demandes de teràpia més freqüents.

En el transcurs d’una relació sexual, l’home experimenta un augment progressiu de l’excitació, fins assolir la fase que s’anomena “altiplà”, més o menys llarga, on s’experimenta plaer moderat fins que s’assoleix l’orgasme de forma voluntària. La persona amb ejaculació precoç té dificultats per allargar aquesta fase d’altiplà, ja que experimenta una ràpida excitació i un desencadenament automàtic de l’orgasme. En molts casos, l’ejaculació precoç és causada per motius psicològics, com ara l’ansietat, la tensió, l’estrès, l’hipervigilància, etc. En poques ocasions es deu a un trastorn anatòmic o fisiològic (quan és així, ot ser dgut a prostatitis, disfuncions tiroides, o com a efecte secundari de determinats fàrmacs antidepressius o antihipertensius).

De totes maneres, aquí s’ha de puntualitzar que la resposta sexual masculina, a diferència de la femenina, està orientada biològicament a la descàrrega, fet que la predisposa de forma natural avançar-se a la femenina. Aquest fet tant estrany ens hauria de dur a reflexionar profundament sobre la mateixa naturalesa de la sexualitat humana, per què homes i dones tenim respostes sexuals tant diferents. Un debat interessantíssim que ara no abordarem, però sí mirarem de resoldre la qüestió sobre què hem considerar patològic i què no, quan parlem d’ejaculació precoç, on són els límits de la normalitat, i com està influint el canvi cultural a l’hora d’interpretar el fenomen.

Ejaculació precoç… precoç respecte de què?

Es considera que l’ejaculació precoç afecta entre un 30 i un 40% dels homes, i en els casos més greus l’ejaculació es produeix abans de la penetració o pocs segons després. Malgrat la seva alta prevalença, o potser per això mateix, és un concepte amb fronteres difuses. Té sentit parlar de trastorn quan el pateix un de cada tres homes? D’altra banda, què és i què no és una ejaculació precoç? “Precoç” respecte de què? No hi ha consens en la comunitat mèdica.

Alguns autors proposen establir un període de temps, a comptar a partir de la penetració, entre un màxim de 1 i 7 minuts, més enllà dels quals ja no seria considerat precoç. Altres autors calculen l’ejaculació precoç calculen per moviments, màxims entre 8 i 15, a partir dels quals ja no seria precoç (Cabello, 2010). Uns tercers, seguint la Classificació de Trastorns Mentals CIE-10, consideren (considerem) que l’ejaculació precoç és la incapacitat de controlar l’aparició de l’ejaculació durant el temps necessari per tal que ambdós participants gaudeixin de la relació sexual. En una línia semblant ho varen fer Masters i Johnson (1970), quan van definir aquest trastorn com la incapacitat de retardar el reflex ejaculatori durant la penetració el temps suficient per tal de satisfer a la parella en un 50% dels contactes sexuals.

Diferents definicions, però potser tan sols dues línies a distingir. Els que consideren el problema des del punt de vista individual, personal, i els que l’estudien en el seu conjunt, inserit en la parella. En aquest segon cas, consideraríem que una ejaculació és precoç només quan afecta al plaer mutu en una relació sexual.

És interessant enfocar el tema des d’una perspectiva històrica. Abans, i no parlem de fa masses anys, la rapidesa ejaculatòria era considerada sinònim de potència sexual, un atribut masculí llavors motiu d’orgull. Per altra banda, en aquest mateix passat no es consideraven tampoc els drets sexuals de les dones, que difícilment podien alegrar-se d’unes relacions sexuals tant breus, a menys que aquestes fossin doloroses, cosa tampoc tant infreqüent.

El que ens ensenya aquesta lectura històrica és que el trastorn de l’ejaculació precoç és relatiu, i només pren sentit en una relació sexual compartida on es tinguin en compte els drets dels que hi prenen part. La precocitat és sobretot en relació a l’altre, al seu plaer, als seus drets en el gaudi sexual.

Un cas d’ejaculació precoç

El Ferran és un noi de 19 anys que consulta per ejaculació precoç d’un any de duració, des que manté relacions sexuals freqüents amb la seva actual parella. Està molt preocupat, perquè en la majoria de les relacions sexuals la noia no arriba a l’orgasme. Se sent culpable, responsable dels fracassos sexuals repetits. Ha comptat el temps de duració durant la penetració, i afirma que són entre 3 i 6 minuts, insuficient per donar temps a la seva parella d’arribar a l’orgasme. Ha buscat per internet mil i una tècniques, però li han servit de poc. Quan seguim amb l’entrevista, aflora una relació sexual pobre, sense joc, excessivament enfocada a la penetració. Durant el coit, tampoc es produeix estimulació del clítoris. En aquest punt, li expliquem que al voltant d’un 70% de les dones no arriben habitualment a l’orgasme durant el coit si no s’estimula el seu clítoris. Es queda sorprès.

Aquest cas posa sobre la taula un aspecte molt rellevant: l’ejaculació precoç, a part de ser un trastorn individual, s’experimenta i pren sentit en el context d’una relació sexual. Un context relacional que no podem obviar, perquè com hem vist anteriorment, és aquest context el que ens defineix el significat del que és precoç i del que no ho és. Per tant, sí que podem parlar i aplicar diferents tècniques conductuals per retardar l’ejaculació (per exemple, evitar posicions que requereixin tensió muscular, aprendre a detectar l’instant abans del desencadenament de l’orgasme, i altres tècniques que ens reservem per a un posterior post), però tenint molt present que tota teràpia que vagi a resoldre l’ejaculació precoç ha de considerar el conjunt, la relació sexual. Com en el cas que hem descrit, no ens podem quedar (ni obsessionar) en els segons de durada durant la penetració, o en el nombre de moviments pelvians abans d’ejacular. Perquè en el fons això no és l’important, ni tampoc l’imprescindible en una relació sexual. Com podem observar en el cas que hem exposat, es produeix la paradoxa que precisament per no voler quedar malament vers la parella, el noi acaba atrapat en una posició excessivament egocentrada, pendent de forma exclusiva de la seva conducta sexual, sense empatitzar realment amb la parella ni observar les oportunitats sexuals que té davant. L’essencial, doncs, és el plaer i el gaudi compartit, el joc entre dos (o més), i per assolir aquest objectiu l’ejaculació precoç no hauria de ser cap mena d’impediment. En tot cas, sí un factor a tractar de cara a millorar la relació sexual.

 

Referències bibliogràfiques:

Cabello, F. (2010). Manual de terapia sexual y de pareja. Madrid: Síntesis.
Masters, W. H. i Johnson, V.E. (1970). Incompatibilidad sexual humana. Buenos Aires: Intermédica.