Dol infantil. Alguns apunts


La mort és un fet universal que espanta i atordeix a grans i petits. La pèrdua d’un ésser estimat, la ruptura definitiva del fil invisible que ens uneix emocionalment amb un altre ésser viu, pot obrir la porta a una etapa de desequilibri i malestar emocional.

dol infantil simbòlics psicoteràpia Donar aquesta notícia a un nen, la de que un ésser que ell estimava ha mort, es pot convertir en un moment terrible per els adults, ja que saben, conscient o inconscientment, que comença un procés de dol que implica sentiments de ràbia, pena, tristesa i enfado. Els adults han d’afrontar el seu propi dol, i alhora a la tendència natural de protegir del malestar als infants, el dol infantil, de manera que poden optar per evitar aquest moment difícil, o negar-lo, o reduir-lo a la mínima expressió (encara no està preparat, és millor que no sàpiga res, quant menys sàpiga menys patirà…).

Si la notícia s’oculta o es transmet de forma esbiaixada (el mort està a l’hospital, està de viatge…), el nen pot detectar una incongruència entre allò que l’adult li explica i el seu estat emocional, de manera que tendirà a omplir els buits amb fantasies, augmentant l’angoixa, la por, la culpabilitat, dificultant el seu propi dol infantil.

És molt difícil explicar una mort a un nen, però és el primer pas per iniciar un adequat procés de dol infantil. És necessari que pugui entendre què significa la mort, sempre tenint en compte la seva edat i les seves característiques individuals. El missatge, si es pot resumir d’alguna manera hauria de ser aquest: que la mort és irreversible i és universal.

El coneixement de la mort, el seu significat absolut, es va construint amb l’edat, d’acord amb les etapes del desenvolupament cognitiu i emocional.

La comprensió de la mort en el desenvolupament infantil

Fins els tres anys, aproximadament, entenen més l’absència que la mort en sí. Poden tenir una certa consciència de separació, si la persona que ha mort mantenia un vincle estret amb ell. Poden expressar la seva angoixa plorant sense raó aparent, o alterar-se els seus ritmes de son o gana.

A partir d’aquesta edat, entre els tres i els sis anys, en el seu dol infantil es poden mostrar confusos i perplexos, i no entenen que la mort és irreversible, de manera que pot ser necessari explicar-los-ho una vegada i un altra. Tenen tendència al pensament màgic. També són molt concrets i literals, de manera que s’ha d’anar amb compte amb expressions com “es va adormir i no es despertarà”, “ha anat a un lloc millor”, “et mira des d’el cel”, ja que s’ho poden prendre al peu de la lletra i generar pors i confusió.

A partir dels sis anys, i fins els nou, aproximadament,  van entenent paulatinament la irreversibilitat de la mort i el seu pensament es va fent més realista. Com a mecanisme de defensa poden negar el fet, i mostrar-se agressius o eufòrics per tal de mantenir aquesta negació. De vegades, aquestes respostes irracionals no són enteses pels adults, que només veuen la conducta exterioritzada, i no el profund dolor que amaga. També poden idealitzar a la persona finada i mantenir amb ella una relació imaginària. Poden tenir sentiments intensos de culpa.

A partir dels nou anys, la comprensió de la mort es va assemblant més i més al concepte que tenim els adults, i les reaccions també, encara que necessiten sentir-se acompanyats i estimats, i expressar els dubtes i neguits. El dol infantil passa a adoptar formes cada cop més adultes. Es poden adonar de la seva pròpia mortalitat, i la dels seus éssers estimats, i poden aparèixer pors intenses.

Com començar ajudar a elaborar un dol infantil

Plorar és una reacció normal i sana. Davant de la pèrdua hi ha moments de desconsol i tristesa, però si les persones que estimem ens acompanyen tot el procés pot ser una mica menys dolorós.

És important poder construir plegats aquests moments d’intimitat, espais per poder expressar les emocions (por, dolor, ràbia, tristesa), abordar els dubtes o preguntes sobre el futur o el present, així com compartir records.

Si el nen compta amb certa maduresa emocional i cognitiva, se li pot oferir la possibilitat d’assistir al funeral; pot ser una manera de compartir la pena amb els amics i les persones properes. Sentir-se part d’un grup o d’una comunitat, acomiadar-se amb un ritual social, pot ajudar en el dol. No obstant, és important que pugui triar ell mateix, i si decideix assistir, que pugui saber amb antelació en què consisteix aquest ritual, anticipar-li el que es trobarà. En cas que no vulgui assistir a un funeral públic, es pot convenir amb el nen un ritus de caire més íntim, com per exemple portar flors al cementiri.

Mentre l’adult intenta acompanyar i facilitar el dol del nen, estarà fent front al seu propi dol. És important comptar amb l’ajuda i el recolzament de les persones properes, i delegar algunes tasques si se sent desbordat per les emocions i el sentiment de pèrdua és tant intens que no pot fer assumir fer-se càrrec de les necessitats emocionals del nen.