Crisis en el cicle relacional de la parella


L’evolució en la vida en parella requereix d’una constant adaptació als canvis produïts pel procés mateix de la relació, que passa habitualment per les fases de l’enamorament, la convivència i el cuidat mutu. No es tracta de fases que succeeixin necessàriament en aquest ordre, ni tampoc consecutivament, ja que sovint es superposen: l’atracció que perdura amb el pas del temps; l’augment o decreixement del grau d’intimitat, interès, comunicació, exclusivitat, simpatia i admiració que senten un per l’altre; o la capacitat d’atenció, cuidat, tendresa, comprensió i compromís que són capaços d’assumir i mostrar-se mútuament al llarg del temps.

Aquestes diferents dimensions, que Manuel Villegas i Pilar Mallor anomenen Eros, Philia i Ágaphe, poden coexistir al llarg del temps. Com quan l’amistat i el cuidat s’erotitzen, la passió aproxima les ànimes i no tan sols els cossos, o la tendresa i el cuidat atien la flama de la sexualitat més enllà de la genitalitat.

Tanmateix, fruit de la seva evolució constant, poden aparèixer crisis que es vinculen a un dèficit o desacoplament en aquest cicle relacional. Vegem algunes d’aquestes crisis:

img230
-Falta de desig sexual (inapetència o inhibició)
-Desenamorament i/o enamorament d’una tercera persona. Infidelitats. Cerca contínua d’Eros.
-Canvi en la orientació sexual (homosexualitat)
-Falta de compromís
-Falta de comunicació
-Fracàs del projecte comú
-Allunyament de la parella a causa de la feina

 

Vegeu altres crisis de la parella.

 

Basat en  l’article Consideraciones sobre la terapia de pareja: a propósito de un caso, de Manuel Villegas i Pilar Mallor. 2010. Revista de Psicoterapia, n.81