Crisis de parella


Més enllà de les realitats personals, les de cadascun dels seus membres, la parella crea un àmbit propi, fruit de la interacció constant i perllongada, la convivència íntima, la història compartida, les experiències viscudes en comú. Per aquest motiu, els problemes de la parella són també crisis del conjunt, crisis de parella, que cal abordar terapèuticament des d’una perspectiva més àmplia, que englobi els dos membres, sempre que sigui possible, més que no pas de forma individual. crsisi de parella

Segons Manuel Villegas i Pilar Mallor (Consideraciones sobre la terapia de pareja: a propósito de un caso. 2010. Revista de Psicoterapia, n.81), podem identificar diferents crisis de parella, segons siguin de tipus evolutives o estructurals.

  1. Crisis evolutives: relacionades amb les dificultats en les fases de transició, entre una etapa evolutiva i la següent (inici de la convivència, criança dels fills, etc). En aquesta tipologia, trobaríem les crisis de formació, crisis del cicle vital, i crisis del cicle relacional.
  2. Crisis estructurals: relacionades no tant amb les etapes evolutives, sinó amb la distribució desigual del poder i els recursos, respectivament crisis en les relacions de simetria i de complementarietat.

Al llarg de diferents posts, anirem explicant cadascuna d’aquestes possibilitats. No es tracta de categories mútuament excloents, ans el contrari. Molt sovint els problemes de parella són complexos, ja que són el reflex d’una confluència simultània de diverses crisis, que ens posen davant un escenari de difícil resolució. El primer pas d’una teràpia de parella consisteix en saber identificar cadascuna de les parts del problema, entendre’n la complexitat.