Assertivitat. Un test, cinc perfils


AssertivitatL’assertivitat se l’ha definit com la capacitat de defensar els propis drets sense vulnerar els drets dels demés, de saber dir no sense ofendre, d’expressar els propis desitjos, la voluntat, de fer valer les pròpies decisions tenint en compte i valorant també les dels altres. Assertivitat és equilibri, és mediació, és diàleg.

L’assertivitat, d’aquesta manera, presenta dos pols oposats: el propi i l’aliè. Dos pols en tensió dialèctica, en dinàmica constant. L’assertivitat no és doncs una fita definitiva, un estadi psicològic que s’assoleixi i ja està. L’assertivitat s’ha de guanyar constantment, en el dia a dia, quan ens relacionem en societat. És una capacitat que es millora, si es vol, i que ens ajuda a interactuar, a fer amistats, vincles… sense deixar de ser qui som, ni renunciar als nostres enunciats més bàsics.

Els dos pols de l’assertivitat

A l’hora de concretar més en detall què és l’assertivitat, què implica en el nostre dia a dia, és interessant abordar el concepte a partir dels seus dos pols, l’autoassertivitat i heteroassertivitat.

L’autoassertivitat posa l’èmfasi en els propis drets, en la capacitat que té la persona per defensar-los i fer-los prevaldre. Per altra banda, l’heteroassertvititat és la capacitat de considerar que els demés tenen aquests mateixos drets. Com podem intuir, una capacitat no implica l’altra.

Ara bé, quan parlem de drets, a quins drets ens referim, concretament? En psicologia parlem de “drets assertius bàsics” (García Pérez, E.M., Magaz Lago, A., 2000).

Llistat de drets assertius bàsics

  1. Actuar de forma diferent a com els demés desitjarien que actués
  2. Fer les coses de forma imperfecta
  3. Cometre equivocacions
  4. Pensar de forma pròpia i diferent
  5. Canviar d’opinió
  6. Acceptar i rebutjar crítiques o queixes
  7. Decidir la importància de les coses
  8. No saber alguna cosa
  9. No entendre alguna cosa
  10. Formular preguntes
  11. Fer peticions
  12. Rebutjar una petició
  13. Expressar sentiments
  14. Elogiar i rebre elogis

Test sobre assertivitat

test d'assertivitatEl llistat anterior l’he extret del manual del test ADCA-1 (vegi’s bibliografia). En la meva experiència, he comprovat que és un instrument molt interessant en psicoteràpia, i també com a eina d’autoconeixement. Sovint utilitzem els testos per confirmar o descartar hipòtesis de treball, o per avaluar magnituds d’alguna capacitat o tret en concret que ja entreveiem. Aquest test, a banda d’això, té la virtut de sorprendre, de proporcionar una visió nova a un escenari que semblava conegut.

Com fer-lo? Cliqueu aquí: TEST D’ASSERTIVITAT ONLINE

Cinc perfils d’assertivitat. Quin et descriu millor?

Els autors del test ADCA-1 descriuen tres perfils d’assertivitat, a partir de les puntuacions del test. N’afegeixo dos més, que he observat a través de la meva pròpia pràctica clínica:

  • Perfil agressiu. Es tracta de persones que han puntuat alt en autoassertivitat i baix en heteroassertivitat. És a dir, saben defensar els propis drets, fer-los prevaldre, però sense prou sensibilitat ni respecte cap als drets dels demés. Són persones agressives, que danyen, volent o sense voler.
  • Perfil passiu-depenent. És el cas invers a l’agressiu, quan s’ha puntuat baix en autoassertivitat, i alt en heteroassertivitat. Són persones bolcades en els demés, atentes i servicials, però que es descuiden a sí mateixes.
  • Perfil assertiu. És l’equilibri, i s’observa en el cas del test quan les puntuacions de les dues escales estan equilibrades, ni molt amunt ni molt avall.

Els dos perfils alternatius que jo afegiria són els següents:

  • Perfil passiu-agressiu. Són persones amb dificultats tant per atendre als propis drets com per respectar els drets dels demés. Són exigents, rectes, dures a l’hora de jutjar-se a sí mateixes i implacables també en considerar la conducta de les persones que els rodegen. No saben defensar-se perquè temen l’altre, el seu judici, la seva reacció, però a diferència del perfil passiu-depenent, no són persones submises. Els dol haver de cedir. Per això es retrauen, es relacionen poc. I quan intenten defensar els propis drets, ho fan d’amagat, amb ràbia continguda. En el test, solen puntuar baix tant en autoassertivitat com en heteroassertivitat. Trobem aquí persones amb fòbia social, timidesa excessiva, personalitat passiva-agressiva, ansietat social, manca d’empatia, etc. En psicoteràpia, el treball és en la doble direcció: en primer lloc centrar-se bé en sí mateixos, saber què volen, i després legitimar aquesta voluntat. Paral·lelament, es treballa l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, i flexibilitzar els judicis i les normes socials. Veure l’altre real, la persona concreta, i connectar-hi, més enllà del correcte i incorrecte de la moral establerta.
  • Un quart perfil el podríem anomenar perfil agressiu-depenent. Es tracta d’un cas poc freqüent, quan es puntua alt en ambdues escales, tant en autoassertivitat com en heteroassertivitat. Pel que he comprovat en la meva experiència clínica, es tracta en general de persones pendents de complaure els demés, de satisfer les necessitats i agradar a les persones del seu entorn. A la vegada, són persones molt sensibles i conscients dels propis drets, els defensen amb èmfasi i rigor. El dia a dia d’aquestes persones resulta complex, tens, interiorment conflictiu. La culpa sol ser omnipresent, la sensació d’haver fet mal als demés, d’haver vulnerat els seus drets; i a l’hora apareix la ràbia, que s’alimenta de la sensació permanent de ser trepitjada i abusada, o ignorada i descuidada.

Com hem pogut apreciar al llarg del post, l’assertivitat és un concepte complex, polièdric, transversal. Molt útil per treballar en psicoteràpia, i suficientment intuïtiu per ser considerat com a eina d’autoconeixement. Hi ha diferents tests que l’avaluen, però la majoria no ofereixen el joc que hem descrit, puntuant l’autoassertivitat i l”heteroassertivitat de forma independent. Un joc que ens permet descriure cinc perfils d’assertivitat, segons les diferents puntuacions en cadascuna de les escales.

 

Referències bibliogràfiques: 

García Pérez, E.M., Magaz Lago, A., 2000. Autoinforme de conducta asertiva: ACDA-1. Departamento de Investigación y Estudios del Equipo ALBOR de Psicología.