[Assertivitat] Tècnica del “però”


Com havíem explicat en un anterior post, l’assertivitat és la capacitat de d’autoafirmar-se sense sobrepassar els drets dels demés, de donar la pròpia opinió sense ferir sensibilitats, de dir no sense ofendre. No és una tasca senzilla, però sí interessant de treballar en teràpia.

De les diferents tècniques de diàleg assertiu, la més coneguda i efectiva és la tècnica del “però”. Consisteix en construir una frase dividida en dues parts. La primera part té la funció d’establir un pont amb l’altre, de crear simpaties, connectar de forma positiva ja sigui, empatitzant o lloant. Per exemple: “Entenc que deus estar preocupat”, “Comprenc que tinguis pressa”, “Veig que ho estàs passant molt malament”, “Sé que per a tu això és important”, com a exemples d’expressions empàtiques, on pretenem posar-nos en el lloc de l’altre. Com a exemples de lloances podríem proposar els següents: “El que proposes és molt interessant”, “T’agraeixo que m’ho hagis volgut comentar”, “T’ha quedat molt bé”, “Aquest lloc és molt bonic”, etc.

Després d’aquesta primera part diguem que positiva, afegim la negativa. La que en realitat volem comunicar: “… però no et puc ajudar en el que em demanes”, “… però ara mateix no tinc temps per dedicar-hi”, etc. Una segona part negativa que queda suavitzada per una primera part on es valora l’altre, se’l comprèn, se l’escolta. Es cuida la seva demanda. Es respecta el seu dret a demanar, però sense que això condicioni el propi dret a decidir o opinar lliurement si es correspon o no de forma positiva a la sol·licitud.